.

" La vida és un tren que no s'atura mai en cap estació. O l'agafes en marxa o els veus passar des de l'andana, i no hi ha pitjor tragèdia que una estació fantasma. ¿Vaig ser feliç, després? Jo crec que sí; vaig coneixer alegries i moments inoblidables; fins i tot vaig estimas i somniar com un marrec enlluernat. Tanmateix, sempre m'ha semblat que el meu trencaclosques li mancava una peça, que hi havia alguna cosa que no responia quan calia, que una absència em mutilava; en resum, que no feia sinó gravitar en la perifèria de la felicitat". El que el dia deu a la nit. Yasmina Khadra